31 d’ag. 2013

Nord Clàssica Vignemale (D+ V+ 1000 m)


Arriba un dia que sents la crida de l'escalada alpina i encara que no t'agradi caminar amb els friends a l'esquena, la corda, les cintes, i tot el que puguis necessitar durant una jornada ben i ben llarga..ahh i amb llargs "expo" i roca del no tot ferma i assegurances que passen de llarg la majoria d’edat, tens una cita amb la cara Nord del Vignemale.. d'aquelles vies que no pots dir que no...perquè et fan pujar graons del que vol dir ser escalador..

Ouletes de Gaube, 4:30 del matí:

- Au que l'esmorzar ja està preparat
- A aquestes hores vols dir que s'esmorza? Jo aniria a fer les maitines primer...
- Au anem-hi... a veure si entrarem tard a la via.

Després d'un esmorzar ben cutre....que no venim a prendre el sol en aquests indrets, venim a fer gasto d'energia i potser per 45 € de mitja pensió ens mereixeríem algo més que 2 llesquetes de pa integral amb mantequilla i melmelada amb un cafè amb llet en pols.

Doncs a fer iniciació en gel de III+ per arribar a peu de via, i és així com se n’aprèn... al fer un curs ràpid d'iniciació, que comença amb les paraules:

- Ho has fet mai això? ... Doncs va així!

Ràpel per entrar al peu de via des de la rimaia amb 2 piolets, el triangle de forces bloquejat i "comepiedrasvolador" Jaume assegut damunt per evitar una "entrada de golpe" a la R0.

Diuen que és el llarg més difícil, però de ben segur que no han contemplat  totes les possibilitats que pot tenir el III+ "expo" que volta per dalt.

Doncs el tema canvia quan portes piolet a l'esquena i el "pack lite" de supervivència alpina....però si ens hem de queixar en els primers metres, malament anem en aquesta via...


Primer tros de la via, de cintes i posturetes.. quasi bé "freeclimbing"... però de més anar fent que una altra cosa...també anomenat popularment: "prisa mata amigo”, una frase una mica més propera.


V i IV del que ens agrada durant els primers 100 m i després a preparar-se per 

"l'ensamble", que segons configuració de cordada existent, és una forma d'avançar metres que promet: mai saps cap a on has d'avançar si trobes claus a dreta i esquerra.....bé solució “comepiedras”: pel mig, que de ben segur no ha  de ser la solució més comuna a totes les cordades; però com que ja ens ho diu qui ens ho ha de dir ;) : lo comepiedras és especial...així que a transformar llargs de IV a V..., així l'ensamble mola més.

Escoltem indicacions de "comepiedrasvolador" Jaume:

-  Sense entrar a la canal...pel lloc més fàcil.
- Potser me'n vaig més a l'esquerra del que toca...però és lo més fàcil que trobo...
- No tant...més a la dreta

I aquí és on tenim el primer despiste, res important, redireccionem radar "comepiedrasvolador" cap a la direcció correcta i cap problema, que hi ha 2 claus que ens esperen per practicar "el chapaje de doble cuerda".

Un cop acabat "l'ensamble", toca una mica de III+, d'aquell curiós, que pel que vas veient és tranquilot i de disfrutar el paisatge, però que en el moment que menys t'ho esperes et sorprèn amb una travessa de placa "slap" de les de no tinc gaires peus ni gaires mans així que a esforçar-se una mica, que no tenim opció a clatellot i a treure els apunts de "movimientos de precisión en travesías delicadas".

- Iep... hi ha un clau 5 m més a baix
- Doncs estem fent una variant
- Ja deia jo.....de moment li dono V+

A muntar reunió en un friend abandonat, ja que els claus que marca la ressenya juguen a l'escondite, i no deixen rastre d'on són, tenen moltes ganes de guanyar.


Més o menys ens situem a mitja via, no hem comptat els metres, però veiem el terra tant a lluny com el cim, així que mirem el rellotge "comepiedras" i veiem que hauríem d'apretar el ritme, no molt, només reduir una marxa per pujar les revolucions 1000 rpm.














Seguim amunt, per una aresta que de tant en quant es transforma en un diedre, quan li convé, o potser quan nosaltres li donem permís...segurament deu ser la primera opció, però poc a poc i bona lletra...que per molt que sembli que nosaltres prenem les decisions sembla que ja fa dies que estan preses pels elements de la natura.

Resseguim l'aresta fil per randa, sense recordar-nos amb molta precisió dels detalls, i és que el cansament comença a fer-se notar, la resseguim fins arribar a la roca vermella, tot passant per franges on predomina el IV/ IV+ pirenaic (del bo)...on el calcari que trobem no és el que estem acostumats a les terres lleidatanes: "tipical  montroig", sinó que porta denominació d'origen: “esquistos”, que ens donen la benvinguda, com si juguéssim al tetris (nivell avançat) de col·loca bé els dits als forats que trobes o fas un " game over ".

Canvi de rumb, brúixola "comepiedras" ens assenyala que cal girar a l'esquerra a buscar el que sembla un collet, doncs després de tant a la dreta, esquerra, amunt i avall (per desfer algun embarque que altre) veiem el punt on hem d'arribar però cal traçar corba hiperbòlica d'equació diferencial de segon grau, d’alta precisió, ja que hem d'anar a parar a un punt prou detallat com per aïllar la variable que volem i tenir la precisió de coordenades tipus GPS.

Dos assegurances per complementar l'assegurament del llarg i poder arribar a la R, error obtingut al càlcul de l'equació diferencial: totalment menyspreable.

- Ok Jaume...tot en regla

- Molt bé... vinc!


Terreny a orientar-se amb olfacte "comepiedrasvolador", veus corba a traçar, de més a menys, i clau a xapar, amb moltes ganes, perquè assegurança que et deixes en un llarg d'aquest tipus, comença a tenir regust a "expo"... i també "clean climbing", així que a buscar les R més o menys on les marca i "a completar su equipamiento" (no els dels llargs sinó el de les R), amb joc de friends i fissurers al gust, haurem d'obrir els apunts de "triangulaciones y ecualizaciones de reuniones con algún seguro precario".



Los "comepiedrasvoladors" no estem molt ben valorats a terres franceses, els deus de la pluja no ens respecten i a 3 llargs per sortir ens amenaça amb una calamarsada, moment de rendibilitzar la fortuna entregada al senyor Barrabés a canvi d'un impermeable que assusta l'aigua.

- Au Jaume...comença lo bo...m'he deixat l'hamaca de paret
-Hem de mirar de sortir per dalt, encara que haguem de fer llargs d'adherència molls...sinó podem quedar “pajaritos”.


Calcem els neumàtics de pluja perquè no hi ha excusa possible per frenar cordada “comepiedrasvoladora” quan està "on fire" així que veiem el cim i directe cap a ell que no hi ha temps a perdre, hem de fer una bona "crono".

Últim llarg, a una ressenya marca a l'esquerra i l'altra a la dreta, així que a "gusto de consumidor", veiem cordino que penja i ràpid cap a ell, que estem veient "un atardecer romántico en el Vignemale".

Moment de gas a fons, a l'arribar davant veiem que és un abandonament així que se’ns apareix qui tant ens ha ensenyat i recordem les seves paraules que molt bé ens va dir un dia: sempre que hi hagi problemes a mig llarg mira de tirar amunt, dit i fet, reduïm marxa i a pujar revolucions:

- Agafa'm Jaume que ho provo.

- Cuidado que per aquí no ha passat mai ningú... que és un descuelgue.
- Agafa'm bé que tinc repisa a sota.... i de bessitos avui no en toquen.

Canto de dreta, puja peu esquerra que clavo punta i m'estiro a més no poder per descarregar peu dret amb canto que belluga i així és com es marca una variant de sortida directa a l’estil “comepiedras” de grau ajustat a la gran clàssica del Pirineu.

- Què surt? Com està la R?
- 6a del bo...procura no penjar-te gaire.
















Així és com s'acaba una clàssica del llibre "grandes paredes", plegant corda a les 21:15 i aturant la crono a 14 h.

Ascensió feta per Jaume i Roger.

7 comentaris:

  1. Ieep enhora bona!!!. Aquesta via fa anys que la tenia ullada, pero ara se m'ha passat l'arroç. M'alegro que li tornis a fotre canya!!

    ResponElimina
  2. No es passa mai l'arroós per anar a fer III+.....així que l'excusa no te val per deixar-la aparcada....au.... mos veiem d'aquí poc

    ResponElimina
  3. Ole!! Bona activitat crack!! Aquesta ressenya que has penjat és meva, jeje!! em fa gràcia cada vegada que la veig i em recorda el dia que la vam fer: a nosaltres també ens va ploure però vam anar gas a fondo per no sortir de nit (de 8 a 22h de refugi d'Oulettes a refugi), jeje!!

    Cuidat.

    Parce

    ResponElimina
    Respostes
    1. Iep... doncs molt bona ressenya... molt bon dibuix, no sabia que era teva..no t'he demant permís per penjar-la perquè no sabia de qui era... però bueno, moltes geàcies igualment

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Molt bona crònica Roger. Aviam si escric la meva al "galliner de ponent". Espero que hagis pogut fer activitat a Picos. Parlem! Jaume.

    ResponElimina
  6. moltes gràcies..... sí que vam fer feina a l'urriellu: 4 days 4 faces.... una via a cada cara... au espero la teva crònica al galliner

    ResponElimina