26 de set. 2013

CADE (MD sup 6c 550 m)








-          I si anem a fer la CADE dissabte?
-          Ja l’he feta..... i a més és molt llarga....
-          La de Bagasses no..... la de Montrebei....

Així, amb una petita confusió de nom...  ja que els traçats es diferencien perfectament i per entorn ... no hi ha punt de comparació, establim punt al radar “comepiedrasvolador” per fer una visita a una gran clàssica de la zona, valorada en V+ A1.

Faltaria el grau ajustat entre parèntesi, però bé... deu ser que los “comepiedras” no estem acostumats al grau “montrebeià”.... ens han dit que totes són de l’estil... i només duem al sarró de les vies fetes, les fàcils ( si és que se’n pot dir així, en tot cas en diríem les menys difícils)....

Ahh i també comença a sonar l’alarma de altes temperatures a hores properes al migdia segons meteocat...., però bé deu ser que en tenim realment ganes d’anar-hi, i no de donar una excusa fàcil..... escolta.. has fet la Cade d’Aragó?.... no que a finals de setembre donaven molta calor..... aquesta excusa no és per a “comepiedras”... litre i mig més a la motxilla i problema solucionat... a per ella que tenim bones vibracions.

Bé comença la marató de Montrebei, no sabem si té 42 km... però el que sí que sabem és que la jornada serà llarguíssima.... amb frontal per sortir del cotxe i segurament amb frontal a l’hora d’arribar-hi

6:00 zulú:

-Au amunt que tenim una cita.....
- Ja va.... ja va.... que no hauran ni posat les xapes de lo d’hora que és....
- Espavila que farem tard....
-  Au ...Edu... que són les 6:00..... que no pots combinar la paraula tard amb aquesta franja horària...

 6:10 zulú:

Abandonem el cotxe amb 4 croissants a la gola i el tetrabrik de suc natural a la mà, amb el material carregat a l’esquena ja preparat del dia anterior, direcció d’una gran clàssica de la zona, a veure si els “comepiedrasvoladors” estem a l’alçada de l’itinerari, esperem que sí... sinó, pot ser una jornada memorable.

A la llum de la lluna, i no és que ens posem romàntics, és que amb la lluna plena com la que tenim no ens cal frontal, emprenem el camí segons ressenya: 2 hores i mitja, ja pot ser bona ja la via... que en això de caminar no en som “forofos”.... i tampoc en això de caminar de nit.... però ja ho diuen, la vida dels escalador és molt dura... així que poc a poc entre bosc, canals i arbres.... a buscar el peu de via.

Després d’una dolça passejada pel montsec havent fet les “maitines “perquè avui és un dia per encomanar-se a nostre senyor, arribem a l’extrem dret de la Paret d’Aragó. De moment hem creuat aquesta paret per la base, ens falta creuar-la des del cim, però no avancem esdeveniments.... ja que l’aventura no s’acaba només en escalar avui.

-      Bueno... comença la festa....
-     Escolta quins llarg vols fer?
-     Comences tu Roger....
-     Vale Vale...què t’ho has mirat molt?
-     Fins a mitja via me toquen els parells.....

Doncs primer llarg per a “comepidrasvolador” Roger encarregat de xapar el cordino que es divisa des de terra, trenquem a la dreta i busquem la R, tot fent el que proposa la ressenya: V, de moment V pelat, i li provem en lliure... i sí!!, estem a Montrebei

A la dreta, a buscar la repisa on transcorre el 2n llarg, ara s’encarrega “comepiedrasvolador” Edu: sorteja un pas de “cul en pompa” on acaba la repisa i munta R

-     Au amunt que sembla que comença la "juerga"

Doncs anem direcció R2 i veiem que tenim algun que altre problema per no entrar correctament al pas, ho hauríem d’haver fet des de la repisa de baix on ha passat “comepiedrasvolador  Edu.... però hem triat la de dalt i ara toca apretar una mica més del compte, però no lo suficient per tenir excusa per fer A0 en aquest llarg.

Sortida a tenir en compte al L3,  anem a l’esquerra i després a la dreta, del tipus funció sinusoïdal, lo que ens faltaria saber l’angle d’atac a la presa per esbrinar la força resultant i encertar-ho a la primera, però  al no tenir suficient informació, ho farem com estem acostumats a fer... una mica a ull, així que cop de gas, que ja veiem R i podem anar on realment comença la festa a la R4, però abans prèviament un llarguet per acabar de calentar.

Fem un croissant amb xocolata per agafar forces que a partir d’aquí comença la “juerga” i cap amunt que hem d’establir una bona “crono”, així que veiem tres xapes juntes i directes cap allà, al estar tant a prop ho provarem en lliure no fos cas que ens sortís, encara que fos per casualitat, ... així ens apuntaríem un llarg de “alta graduación” però com que no trobem el peu que toca, ens fem soci del “club del A0”, que també ens convé... perquè des d’aquí olorem clau de difícil xapatge que volta per les altures d’aquest llarg, que bé haurem d’encintar, així que guardem el cop de gas per més endavant, que segur que ens serà més necessari.

Doncs efectivament, “apretasso” i dels bons, per sortir victoriós d’aquest indret, ens desplacem cap a l’esquerra i veiem la reunió que treu el cap a la dreta, doncs canvi de direcció per poder-la xapar i comentar el llarg amb “comepiedrasvolador” Edu, per comprovar si ens havíem equivocat de cantos a l’intentar pujar o ha agafat els mateixos que “comepiedrasvolador” Roger...

-          Osti nanu... quins  V...

Efectivament amb aquesta resposta verifiquem que ha agafat els mateixos cantos que “comepiedrasvolador Roger.

Cap amunt que afluixa de grau, però no d’equipament, si afluixes d’equipament ja seria gairebé “clean”... però estem de sort,  podrem utilitzar les exprés que portem sense gaires friends i fissurers.

És el moment d’un “flashback”...  recordem “comepiedrasvolador” Ferran dient: hi ha una sabina que li queden 4 tele diaris, doncs moment de veure-la, doncs mira, és aquesta, com la famosa reunió de la “Sea of Dreams”... totalment en horitzontal i cuidado com t’hi penges que te l’emportes d’equipatge de mà bitllet de vol comprat.

Doncs de “mírame pero no me toques”... bueno de fet teníem indicacions de posar-nos-hi de peus... però d’aquestes instruccions en fa 2 anys quan hi va anar “comepiedrasvolador” Ferran, així que la mala vida “montrebeiana” passa factura a tothom... per posar-nos-hi damunt aquesta sabina no està.... així que l’agafem amb una mica de delicadesa i fent-li una mica de mimos, per entrar a la fissura de cal “apreta a tope”.

Info per les pròximes cordades: a aquesta sabina li queden com a màxim 5 cordades més, a partir d’aquí emporteu-vos el kit “d’artificial exrtremo” cordades que no feu 6c a vista....que com se trenqui... molt canto no hi quedarà.

Acabem el llarg de fissures verticals, i tant verticals, que ens costa unes suors interiors que no teníem controlades, però si ens escarrassem una mica amb les “artifotrampes”, de ben segur que no ens caldrà ser el doble del gran Eldinguer.

Arribem a la R, i toca bufar...més que res per descarregar bíceps, molta trampa no se pot fer hauríem d’arribar al nivell de perfeccionament  en “artifotrampes”... però de moment, amb el nivell intermig ja passem, així que muntem R i estudiem ressenya per tirar cap amunt.

Toca un llarg per descansar, no és que afluixi la via, és que s’encarrega “comepiedrasvolador Edu” i mentre l’assegurem ens podem dedicar a gaudir del paisatge, fer fotos, descobrir la natura .... és a dir, descansar una mica, això sí ... sense deixar-lo d’animar, perquè toca un 6a en tota regla, però com “comepierasvolador” Edu és bon “comepiedrasvolador”, no es queixa en cap moment, això dóna seguretat a la cordada a l’hora d’afrontar un llarg que a primera vista sembla “guerrillero”,...a primera vista i a segona.. que anem amb cordeta per dalt i no se pot badar gaire....

Decidim empalmar el llarg i multipliquem el descans x2.... tot un regalo del nostre company de cordada “comepidrasvolador “Edu, així que no tindrem excusa per no fer els que ens toqui a nosaltres en lliure.

Doncs vet aquí.... llarg de diedre de IV+ a la ombra... tot un luxe, així que no podem  fallar.. trobem passet singular al final de la travessa però fem un “movimiento de precisión” dels que estem acostumats i resolem la papereta amb molt bona nota.... un dels primers llargs que gaudim de veritat.

-         Guaita quin balcó més xulo a meitat de Paret d’Aragó...
-             Oi tant.... en conec un que li passaria tota la por al pati de cop....(Miranda style)
-          Ja ho pots ben dir ja....
-            Què... fem unes oreo?
-            Oi tant... que ens les hem guanyat...

Llàstima que la cordada “comepiedrasvoladora” estigui formada per dos homenots, perquè és un lloc per tenir una bona cita romàntica, la R12.

Ja queda menys per sortir per dalt, un llarg conflictiu segons la ressenya, força equipat, menos mal... perquè el cansament comença a fer de les seves... i segurament després d’aquesta via caldrà fer un recés espiritual d’aquells que te renoven per dins... dels de “be water my friend”.

Doncs “manos a la obra”... en lliure fins on puguem i després a tirar d’artifotrampes que los bíceps i la resta de músculs del cos resten “low battery” i els hem de resguardar pel retorn.


Arribem dalt i trobem la “R sofà”... una reunió que si convé pots fer-hi una migdiada però els crits de recull corda del company no et deixen acabar de tancar els ulls, de fet....ja és això... però vam advertir de les conseqüències que pateix “comepiedrasvolador” Roger amb poques hores de son acumulades a les espatlles,... així que un despertador cada 5 metres de recull.... recull ... està prou ben pensat..

2 llargs de IV+ per arribar a dalt, d’anar poc a poc .. que no se pot menysprear cap metre d’aquesta via, i cantar l’últim i tant esperat: reunió!!!... per poder arribar al fi de festa tant desitjat amb el regust d’una gran clàssica que ha costat suor esforç i molta concentració,... en resum una jornada completa d’escalada i senderisme, hem de tenir en compte que queda la baixada a la llum de la nit... també una cita molt romàntica si anem acompanyats d’una damisel·la, però com que no és el cas...., au cop de frontal i fins al cotxe que ens esperen els xampús de la victòria.

















Ascensió feta per Edu i Roger

4 comentaris:

  1. Ei!! ENHORABONA campions, no heu trigat gaire a anar-hi, ara per a un altre...je,je

    ResponElimina
    Respostes
    1. iep...., d'anar no vam tarfar gaire...... va ser de tornar que se'ns va fer molt llarg....., jejejejeje, au vagi bé.... ens veiem en un altre cim...mentre bones escalades

      Elimina
  2. Ei bona escalada comepiedras!! Tinc ganes de fer-la... però em fa el·lergia la calor...
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. iep.....tranquil.... cap problema...... nosaltres abans d'anar-hi vam vacunar-nos, vam passar pel CAP i ens van receptar: 1,5 l d'aigua cada 5 reunions......au.. ens veiem

      Elimina