3 de set. 2013

Pura Vida (MD sup V+ 26 m)


Quantes vegades et mires l’agulla de l Puro a Camarasa i et quedes meravellat per el que sobresurt de la paret..., te quedes meravellat i prou, no arribes a calcular la distància que queda entre la paret i l’agulla, doncs a can “comepiedrasvolador” la tenim calculada amb precisió, exactament fa: 170 cm



Al bar de Sant Llorenç ( bar que hi podeu anar a esmorzats si no voleu anar a escalar a l’hora dels senyors):

-          Vamos a repetir la Cinderella que la tenemos abierta desde hace días y no la hemos repetido..... 6b /6c .....a ver que sale....
-          Muy bien .... si quereis después podemos hacer una vía que queda detrás del Puro, en el “lado oculto”, nada..... le dan V/V+ como mucho.... para completar el día.... que si no acabaremos muy pronto.
-          Ahhh si es V+ y acabamos pronto.....

I aquí és quan lo “comepiedras” somriu, perquè és V/V+ del que li agrada a ell, del de no te despistis gaire que tindràs una cita amb la llei de la gravetat.

La ressenya que portem marca 2 ponts de roca, encintats pel rei del pont se roca, com l’anomena el seu gran íntim amic Juan, així que de tants que en posa ens podem assegurar que com a mínim estan per penjar-hi una retroexcavadora ... és a dir, millor que un parabolt.

Efectivament acabem la Cinderella i arribem al cim del Puro

-       Qué... ¿os ha saldio?..... ¿o soys del club del “acero”? (traducció literal: A0)
-       Buá!!!!! es que este largo es muy duro!!..... yo he pillado la cinta !!!
-       Venga que te has agarrado a más de una... usa el plural......
-       Sacas a todo Diós de quício... ¿cómo te lo haces?
-       Es muy fácil, sólo tienes que hacer la pregunta correcta: por que te has dejado los pedales en el coche?.... aquí te hubieran ido de perlas?
-       Aguántalo que le doy.
-       Ves ... como es muy sencillo......, otro ejemplo: Juan que  sale 6c o A1?
-       Te va a caer una colleja como en la “Tierra de Chinches”......que te vas a acordar.

Som al cim del puro i la cordada “comepiedras/gall”  a punt de donar-se bessitos....., i es que com trobem a faltar aquestos moments, feia deies que no escalàvem amb el nostre company i amic Juan Gutiérrrez, menys mal que només calen 2 preguntes per recuperar el temps perdut.

 Fem el ràpel i cap a baix al coll del Puro, tenim indicacions que hem de pujar en xemeneia, però no estem fets de termoplàstic... així que el tema d’estirar-se i estirar-se fins superar el nostre límit elàstic a base de temperatura (sobreescalfament muscular) per arribar entre les dos parets tal i com diu la ressenya de moment ho veiem difícil
A peu de via:

-       Oye picha ya te lo puedes mirar bien..... que fácil no se ve....
-       Vale vale habrá que esdudiar-lo, he visto 2 puentes de roca....
-       Sí,  es lo único que has podido ver... porque no hay nada más.... así que ya puedes espavilar.....

Doncs comença l’aventura a can “comepiedrasvolador”..... i comença amb un llarg “avecrem”: és un llarg  petit.... no arriba a 30 m, però concentrat.... dels intensos....., així que “comepiedras”: are you ready?

-       Sujétame bien que este largo se las trae.....
-       Más vale que no te caigas.....

Així que toca desenfundar les armes que millor dominem o també demanar el plat que més ens agrada:

-       Si us plau.... em portaràs una amanida de “friends” i fissurers.... al punt de sal?
La paret ens respon:
-       Oi tant..... hi ficarem uns quants cordinos per complementar?
-       Doncs perquè no?
-       Despleguem les ales per adaptar posició de pujada que no abandonarem al llarg de 26 m i cap amunt que ja tenim ganes de veure el cim, cop de fissurer  a la dreta, i cop d’alien a l’esquerra.... agafem el canto  que toca i de moment resulta que anem prou bé...  clar és IV+.

Aixequem el cap i veiem que la separació entre l’agulla i la paret augmenta, així que a veure com ho fem.... recordem que l’elasticitat de “comepiedrasvolador” Roger és bona però també té un límit.... així que avui tindrem la mesura exacta de lo que ens podem estirar.

Seguim amunt i anem preparats per l’ocasió portem tants “friends” com podem i els mirem d’encaixar  a tot arreu, ara sí, sembla que juguem al joc d’aquest m’encaixa i ara aquest no m’encaixa, però mirem de posar-lo  encara que sigui un “quitamiedos psicológico”.

Un traçat per descobrir si tens traça a hora d’equipar un llarg, l’única manera que tenim de comprovar-ho és deixar-nos portar per la llei de la gravetat, així que millor ens quedarem amb el dubte.

Moment de triangular 2 assegurances i treure els apunts agafats a la “masterclass” de dimecres, “como tensar 2 fisureros opuestos y en horizontal” ... doncs primer de tot amb una mica de traça i una mica més de pila de la que portem, perquè ni ens podem col·locar bé ni sabem  fer un ballestrinque amb una sola mà (l’altra l’utilitzem per aguantar-nos), així que vistasso a baix i a dir:

-       De los fisureros no tireis que no han quedado bien.....
-       Y lo otro? Como está?
-       Más o menos bien.... si lo quieres probar..... tu mismo

Així que ara arriba el moment de posar un 2friend” que agrada a tothom: el “friend” del #2 on hi toquen totes les lleves, doncs venga ben endins tant com puguis que los fissurers de sota sembla que tinguin entrades gratis al cine... tenen unes ganes de marxar d’on són que no se les acaben.

Sortim a dalt deixant la posició en “X” (únic moment que l’abandonem) agafem canto xapador, i muntem reunió.... comprovem si fem la mateixa mesura abans de començar el llarg, i resulta que medim 2 cm més de cames i braços....., no caldrà menjar un bon plat de sopes a l’arribar......






















Ascensió feta per Míguel Ángel, Juan i Roger.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada