22 de set. 2014

Puigmal (MD sup V+ A1 240 m)

Després d’uns quants mesos anant a passar-ho bé per les muntanyes amb el “mode paseo on”, cal prémer el botó de “comepiedras mode”.. així que “ni cortus ni perezosus...” a inscriure una clàssica al currículum.

Clàssica que haurem d’esborrar de la llista de vies que ens hem baixat...perquè amb 4 ferros i un martell aquest cop no se’ns resistirà....els talibans de les xapes fracassaran al dissuadir cordada “comepiedras” al cim de la Puigmal.

Peu de via de la puigmal després d’haver passat a fer un bon café....

- Com ho fem això?
- Els mateixos llargs que l’atre cop?
- Sí tinc el “Demolition Wall” preparat per l’ocasió.

Així que enlloc de trobar la primera reunió amb la corda a l’esquena com l’altre cop...”comepiedrasvolador” Ferran comença a pujar i troba un parell de llocs per posar uns “friends” i uns cordinos...per anar escalfant més que res.... perquè molt “cavall de ferro” però no per aquest itinerari.

Doncs sortida de R i a xapar el pont de roca...aquest cop aprofitem per passar-li un cordino dels nostres....ens agrada viure al límit, però no tant.... camalot verd al forat que ens crida...que es dels pocs que diu a mida del “friend” abans de posar-lo i cap amunt.

Canviem de “mode free climbing” a “mode classic climb”... és a dir... despleguem els estreps.... així que la roca ens demana una bona promoció de “friends”... aquest cop aliens....així que provem com està el vermell i li donem el ok.....

Anem pujant pel diedre que l’altre cop s’ens va fer etern...però ara portem una arma per dur el compàs del temps al nostre favor.... traiem “Demolition Wall” i posem una “V” ... sense entrar molt bé però mola més que si el fem a l’estil “clean”.....

Completem els tres metros següents amb una bona combinació de colors d’aliens... només per afegir un nou “colorido” a la via... i trobem un dels parabolts trencats i al costat un burí que també ha passat a millor vida....

Tots els atemptats dels talibans de les xapes no són al 100% efectius així que aconseguim llaçar el que queda de l’espàrrec amb un moviment de precisió des de un fissurer més petit del “manojo”..... sense mouren’s massa tirem més amunt... i veiem el clau que ens indica que a l’esquerra hi ha la R tant esperada.

L’altra vegada ens va costar més...(ens vam aprimar 5 kg dels nervis que vam passar) ara només 2 kg.... perquè vam anar al centre de meditació “om shanti” abans d’aterrissar a terres montserratines...així vam assolir un moment de concentració màxima arribant a la R sense parlar amb el nen del “sexto sentido”.

Següent llarg de V+... que degut als nostres mesos de convalecència ens sembla 6a però com que “comepiedrasavolador” Ferran està en forma.... i anem de segons....és tot un luxe...ja que ens dona temps a admirar el paisatge i xerrar amb les cordades veïnes.

Toca una mica més de rock and roll... només sortir de la R, matalot del #5 a la fissura i despleguem el “mode classic climb” (estreps col·locats al seu lloc) doncs ànims i cap amunt...després de la xapa que pengem veiem un altre atemptat terrorista dels talibans montserratins...

Toca cordino que em de tractar de vostè degut a la seva edat i no hi ha res més per poder xapar amb condicions fins uns 15 metres mes amunt.

Doncs ens enfilem al cordino... i després de sentir el “nyic nyic”, veiem un spit, o el que queda d’ell, per xapar-lo després d’un moment d’aventura: penjar-nos dels “friends” #3 i #4 de manera “no te muevas mucho que me voy de la fissura sin pedirte permiso”... es que ja ho diuen, de tant en tant els “friends” han de quedar per parlar un dia.... els meus trien momnts de “hight voltage”.... deu ser que són dels bons amics que s’han de mantenir....per molt que apareguin de nous.....

Pos eso... al spit... o al que queda d’ell..... mirem de roscar-lo una mica però veiem que no ens fa cas.. així que tal com està, a sobre d’ell... el següent pas ens espera un tac de fusta que deu ser cosí germà del cordino de baix... té les mateixes canes... així que:

- Bon dia senyor tac.... ens permetria passar per aquí?
- Sí oi tant..... que fa el meu parent cordino d’uns metres mes a baix?
- Es queixa una mica de les articulacions....però pels anys que té... força bé....
- Doncs jo per l’edat que tinc... no tant... abans quan me van ficar encara!.....però amb el temps... he agafat experiència i ara ja sóc A2 A3.....més o menys.... però res que no puguis solucionar amb un moviment finet “comepiedrasvolador” Roger....
- Molt bé doncs allà vaig.... si em fa el favor de no moure’s....
- Sí, sí.... aqui m’estaré....
- Molt bé ..... doncs vaig a pel burií rovellat que veig aquí damunt.
- Dona-li records de part meva.... que fa molts anys que està allà dalt.
- Oi tant, però no crec que tardis gaire a veure’l baixar... està a les últimes.....

I és així com arribem al burí... i quasi ens demana l’eutenàsia.... li queden pocs esternuts.... no creiem que arribi a la consulta del 9N.....

Així que xapa recuperable i amunt....

Ara toca una mica de lliure...pleguem els estreps.... i poc a poc... que és un V+ “tipical marmo” (en equivalència montserratina podríem dir “tipical ABC”, però bueno, tothom entén que és “expo” i difícil, no.....?)

Anem arribant a prop de la R, per fi la muntem.....descansem i entre els dos llargs que em fet de primer... podem dir que arribem a l’estiu de l’any vinent sense que mos pilli el toro amb l’operació bikini..... em modelat la nostra figura traient-nos els kilos de més que portàvem a sobre només apretant les dents i empassant saliva......

D’aquí en amunt: cal parabolt... potser han desactivat el comando talibà a la R5 perquè n’hi ha per donar i vendre d’aquí en amunt .... això sí... si el trobés jo els hi faria un bon consell de guerra... no com a restauradors nostàlgics de grans parets... sinó per terroristes que els hi han muntat el cervell amb tornillos del #8 i rosques del #10..., jo no soc de cal la Montse, i no em vull posar a les equipacions i desequipacions de les grans clàssiques...., però el dia que el material que hi ha digui prou...no queda gaire.... m’agradaria que aquestos anessin a l’hospital a explicar perquè han tret allò que feia falta als llargs compromesos i han deixat tots els “bolts” al llargs de dalt...potser perquè n’hi havia massa i suposava molta feina....però com que si es truca al 112 si es cau als llargs de baix... ja no xaparan els que queden... així que no val la pena traure’ls.

Doncs això, una mica de V barrejat amb A1 per acabar els dos llargs que queden i arribem al cim del cavall de ferro... amb una mica massa de de boira... i mira que hi estem acostumats...., ens esperem a que els companys de la Punsola-Reniu arribin dalt (que ens comenten que no saben com baixar).... són de l’estranger ....i parlen un altre idioma..... però són ben catxondos.... i el dia que ens toqui passar la frontera amb el passaport ben arreglat (...després del #si #si....) volem tenir amistats a l’altre costat que ens ajudin a “entender el idioma del estado español”.....

Ascensió feta per Ferran i Roger.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada